Atena

Atenea, una de les deesses més importants en la mitologia grega. En la mitologia llatina, va arribar a identificar-se amb la deessa Minerva, també coneguda com Pal·las Atenea. Atenea va sortir ja adulta del front del déu Zeus i va anar la seva filla favorita. Ell li va confiar el seu escut, adornat amb l'horrorós cap de la gorgona Medusa, la seva 'égida' i el llamp, la seva arma principal. Deessa verge, rebia el nom de Parthenos ('la verge'). En agraïment que Atenea els havia regalat l'olivera, el poble atenès va aixecar temples a la deessa, el més important era el Partenón, situat en l'Acròpoli d'Atenes.

Apol·lo

Apol·lo (mitologia), en la mitologia grega, fill del déu Zeus i de Leto, filla d'un tità. Era també cridat Délico, de Delos, la illa del seu naixement, i Pitio, per haver matat a Pitón, la llegendària serp que guardava un santuari en les muntanyes del Parnàs. En la llegenda homèrica, Apol·lo era sobretot el déu de la profecia. El seu oracle més important estava en Delfos, el lloc de la seva victòria sobri Pitón. Solia atorgar el do de la profecia a aquells mortals als quals estimava, com a la princesa troyana Casandra. Apol·lo era un músic dotat, que delectava als déus tocant la lira. Era també un arquero destre i un atleta veloç, acreditat per haver estat el primer vencedor en els jocs olímpics. La seva germana bessona, Ártemis, era la guardiana de les noies, mentre que Apol·lo protegia de manera especial als nois. També era el déu de l'agricultura i de la ramaderia, de la llum i de la veritat, i va ensenyar als humans l'art de la medicina. Alguns relats pinten a Apol·lo com despietat i cruel. Segons la Iliada d'Homer, Apol·lo va respondre a les oracions del sacerdot Crises para obtenir l'alliberament de la seva filla del general grec Agamèmnon llançant fletxes ardents i carregades de pestilència en l'exèrcit grec. També va raptar i va violar a la jove princesa atenesa Creusa, a qui va abandonar juntament amb el fill nascut de la seva unió. Tal vegada a causa de la seva bellesa física, Apol·lo era representat en la iconografia artística antiga amb major freqüència que qualsevol altra deïtata.

Ártemis

Ártemis o Artemisa (mitologia), en la mitologia grega, una de les principals deesses, equivalent de la deessa romana Diana. Era filla del déu Zeus i de Leto i germana bessona del déu Apol·lo. Era la rectora dels déus i deesses de la caça i dels animals salvatges, especialment els óssos, Ártemis era també la deessa del part, de la naturalesa i de les collites. Com deessa de la lluna, la hi identificava de vegades amb la deessa Selene i amb Hécate. Encara que tradicionalment amiga i protectora de la joventut, especialment de les noies, Ártemis va impedir que els grecs salpessin de Troia durant la guerra de Troia mentre no li oferissin el sacrifici d'una donzella. Segons alguns relats, just abans del sacrifici ella va rescatar a la víctima, Ifigenia. Com Apol·lo, Ártemis anava armada amb arc i fletxes, armes amb que sovint castigava als mortals que l'ofenien. En altres llegendes, és lloada per proporcionar una mort dolça i plàcida a les noies joves que moren durant el part.

Hefesto

Hefesto, en la mitologia grega, déu del foc i de la metal·lúrgi, fill del déu Zeus i de la deessa Hera o, en alguns relats, només fill de Hera. A diferència dels altres déus, Hefesto era coix i desgarbado. Poc després de néixer ho van tirar de l'Olimp: segons algunes llegendes, ho va tirar la mateixa Hera, qui ho rebutjava per la seva deformidad; segons unes altres, va ser Zeus, perquè Hefesto s'havia aliat amb Hera contra ell. En la majoria de les llegendes, no obstant això, va tornar a ser honrat en l'Olimp i es va casar amb Afrodita, deessa de l'amor, o amb Áglae, una de les tres gràcies. Era l'artesà dels déus i els fabricava armadures, armes i joies. Es creia que el seu taller estava sota la forest Etna, volcà sicilià. Sovint s'identifica a Hefesto amb el déu romà del foc, Vulcà. La Farga de Vulcà és el quadre en el qual Velázquez dóna la seva visió sobre els déus transformant-los en camperols o artesans humans.

Hera

Hera és en la mitologia grega, reina dels déus, filla dels titanes Cronos i Reva, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Era mare de Llauris, déu de la guerra, de Hefesto, déu del foc, de Hebe, deessa de la joventut, i de Ilitía, deessa de l'enllumenament. Dona gelosa, Hera perseguia sovint a les amants i als fills de Zeus. Mai va oblidar una injúria i la hi coneixia per la seva naturalesa venjativa. Irritada amb el príncep troyano Paris per haver preferit a Afrodita, deessa de l'amor, abans que a ella, Hera va ajudar als grecs en la guerra de Troia i no es va apaivagar fins que Troia va quedar destruïda. Se sol identificar a Hera amb la deessa romana Juno Hefesto, en la mitologia grega, déu del foc i de la metal·lúrgi, fill del déu Zeus i de la deessa Hera o, en alguns relats, només fill de Hera. A diferència dels altres déus, Hefesto era coix i desgarbado. Poc després de néixer ho van tirar de l'Olimp: segons algunes llegendes, ho va tirar la mateixa Hera, qui ho rebutjava per la seva deformidad; segons unes altres, va ser Zeus, perquè Hefesto s'havia aliat amb Hera contra ell. En la majoria de les llegendes, no obstant això, va tornar a ser honrat en l'Olimp i es va casar amb Afrodita, deessa de l'amor, o amb Áglae, una de les tres gràcies. Era l'artesà dels déus i els fabricava armadures, armes i joies. Es creia que el seu taller estava sota la forest Etna, volcà sicilià. Sovint s'identifica a Hefesto amb el déu romà del foc, Vulcà. La Farga de Vulcà és el quadre en el qual Velázquez dóna la seva visió sobre els déus transformant-los en camperols o artesans humans .

Zeus

Zeus és en la mitologia grega, déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Zeus correspon al déu romà Júpiter. Segons Homer, es considerava a Zeus pare dels déus i dels mortals. No va ser el creador dels déus i dels homes; era el seu pare, en el sentit de protector i sobirà tant de la família olímpica com de la raça humana. Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols blandía el terrible llamp. La seva arma principal era la égida, la seva au, l'àguila, el seu arbre, el roure. Zeus presidia als déus en la forest Olimp, en Tesalia. Els seus principals temples estaven en Dódona, en el Epiro, la terra dels roures i del temple més antic, famós pel seu oracle, i en Olimpia, on se celebraven els jocs olímpics en el seu honor cada quatre anys. Els jocs de Nemea, al nord-oest de Argos, també estaven dedicats a Zeus. Zeus era el fill menor del tità Cronos i de la titánida Reva i germà de les divinitats Posidó, Hades, Hestia, Deméter i Hera. D'acord amb un dels mites antics sobre el naixement de Zeus, Cronos, tement ser destronat per un dels seus fills, els devorava quan naixien. AL néixer Zeus, Reva va embolicar una pedra amb bolquers per a enganyar a Cronos i va ocultar al déu nen a Creta, on es va alimentar amb la llet de la cabra Amaltea i ho van criar unes nimfes. Quan Zeus va arribar a la maduresa, va obligar a Cronos a vomitar als altres fills, que estaven desitjosos de venjar-se del seu pare. Durant la guerra que va sobrevenir, els titanes van lluitar del costat de Cronos, però Zeus i els altres déus van assolir la victòria i els titanes van ser enviats als abismes del Tártaro. A partir d'aquest moment, Zeus va governar el cel, i els seus germans Posidó i Hades van rebre el poder sobre el mar i el submon, respectivament. Els tres van governar en comú la terra. En l'obra del poeta grec Homer, Zeus apareix representat de dues maneres molt diferents: com déu de la justícia i la clemència i com responsable del càstig a la maldat. Casado amb la seva germana Hera, és pare de Llauris, déu de la guerra; de Hebe, deessa de la joventut; de Hefesto, déu del foc, i de Ilitía, deessa del part. AL mateix temps, es descriuen les aventures amoroses de Zeus, sense distinció de sexe (Ganimedes), i els recursos que se serveix per a ocultar-les al seu emmanilla Hera. En la mitologia antiga són nombroses les seves relacions amb deesses i dones mortals, de qui ha obtingut descendència. També les seves metamorfosis en diversos animals per a sorprendre a les seves víctimes, com la seva transformació en toro per a raptar a Europa (vegi's Els toros i la mitologia). En llegendes posteriors, en les quals s'introduïxen altres valors morals, es pretén mostrar al pare dels déus a salvo d'aquesta imatge libertina i lasciva. Els seus enamoriscaments amb mortals s'expliquen de vegades pel desig dels antics grecs de vanagloriarse del seu llinatge diví. En l'escultura, es representa a Zeus com una figura barbada i d'aparença règia. La més famosa de totes va ser la colossal estàtua d'ivori i or, de l'escultor Fidias, que es trobava en Olimpia.

Definició i origens

La Mitologia grega són creences i observances rituals dels antics grecs, la civilització dels quals es va anar configurant cap a l'any 2000 a. de C. Consisteix principalment en un cos de diverses històries i llegendes sobre una gran varietat de déus. La mitologia grega es va desenvolupar plenament al voltant de l'any 700 a. de C. Per aquesta data van aparèixer tres col·leccions clàssiques de mites: la Teogonía del poeta Hesíodo i la Iliada i l'Odissea del poeta Homer. La mitologia grega té diversos trets distintius. Els déus grecs se semblen exteriorment als éssers humans i revelen també sentiments humans. A diferència d'altres religions antigues com el hinduismo o el judaisme, la mitologia grega no inclou revelacions especials o ensenyaments espirituals. Pràctiques i creences també varien àmpliament, sense una estructura formal ? com una institució religiosa de govern ? ni un codi escrit, com un llibre sagrat. Principals déus Els grecs creien que els déus havien triat la forest Olimp, en una regió de Grècia cridada Tesalia, com la seva residència. En l'Olimp, els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze déus principals, habitualment cridats Olímpics, eren Zeus, Hera, Hefesto, Atenea, Apol·lo, Artemisa, Llauris, Afrodita, Hestia, Hermes, Deméter i Posidó.